1. Les deformacions dels materials
Les deformacions de les roques que
formen la litosfera es produeixen fonamentalment per l'acció d’un
parell de forces.
Podem distingir 2 processos:
Tensió o tracció:
- Actuen dues forces en la mateixa direcció, dirigides en sentits divergents.
- Es produeix l’estirament i aprimament de la litosfera.
- Originen: falles normals.
- Actuen dues forces en la mateixa direcció i convergents.
- A les zones sotmeses a compressió es produeix un escurçament de l’escorça.
- Té lloc a les zones convergents de les plaques o zones de
subducció.
- Com a resultat d’aquestes forces s’originen: les noves serralades i a nivell més local les falles inverses i els plecs.
2. Les deformacions que sofreixen les roques sotmeses a esforços creixents de mica en mica, poden passar per tres etapes:
1a. Deformació
elàstica: És aquella que en cessar la
força deformant, la roca torna al seu estat inicial, o queda molt poc deformada. Un exemple seria la
deformació produïda per ones sísmiques.
2a. Deformació plàstica: Superat un cert límit, límit d’elasticitat, la roca es deforma plàsticament, és a dir, que en cessar l’esforç, la roca romandrà deformada encara que sense trencar-se. Resultat d’aquest tipus de deformació són els plecs.
2a. Deformació plàstica: Superat un cert límit, límit d’elasticitat, la roca es deforma plàsticament, és a dir, que en cessar l’esforç, la roca romandrà deformada encara que sense trencar-se. Resultat d’aquest tipus de deformació són els plecs.
3a. Deformació fràgil: Superat un cert límit -límit de
trencament- la roca es trenca. El resultat seran les falles
i diàclasis.
• Pressió: El seu augment,
incrementa la plasticitat.
• Temperatura: També provoca un
augment de la plasticitat.
Com que la temperatura i pressió augmenten amb
la profunditat, els materials més profunds es comporten més plàsticament
3. Deformació plàstica: els plecs
Són ondulacions dels estrats sedimentaris,
tot i que es poden trobar en les roques metamòrfiques. Es tracta d’estructures
generades per deformacions plàstiques.
Tipus de plecs:
Anticlinal: els materials més antics estan situats en
el nucli del plec.
4. Deformació fràgil
Diàclasi: són fractures de les
roques que no van acompanyades de desplaçament
posterior. Normalment no es presenten soles; formen sistemes més o menys
complexos que s’orienten en funció de les forces que les han originades
(paral·leles, radials, en angle, etc).
Font.
Falles: són fractures de masses
rocoses acompanyades d’un desplaçament
dels blocs originats.
Fonts:
Falla recta. Font
Fonts: