Tipus d'energia

Energia elèctrica

És l’energia que tenen les partícules amb carga elèctrica quan es mouen en la mateixa direcció formant un corrent elèctric.

                    Font

Per il·luminar la classe, una habitació, el carrer de nit utilitzem energia elèctrica, que arriba a les bombetes mitjançant un conductor elèctric (el cable). Els electrodomèstics que tenim a casa fan servir aquest tipus d’energia per funcionar: la rentadora, la torradora, la batedora... 

 FontFont Font

Energia química

Les diverses substàncies que ens envolten estan formades per petites partícules anomenades àtoms, aquests àtoms estan lligats per forces que els mantenen units, enllaçats. Aquesta energia que manté els àtoms enllaçats s’anomena energia química.

                                                  Font

Quan es formen o es trenquen aquests enllaços s’allibera l’energia d’ells al medi, o s’absorbeix energia del medi, s’ha produït una reacció química.

Podem trobar energia química en els aliments que mengem, els combustibles que mouen els cotxos, escalfen ca nostra, o fem servir a la cuina. Les bateries o piles de mòbils, rellotges, calculadores, en els focs artificials,etc

                 Font    Font

                   Font   Font

Energia nuclear

Aquesta energia s’emmagatzema en el nucli dels àtoms. I es manifesta quan té lloc una reacció nuclear. Hi ha dos tipus de reaccions nuclears: de fusió nuclear i de fissió nuclear.

La fissió nuclear: és un procés en el qual es trenquen els nuclis atòmics (d’urani, plutoni, ...) alliberant-se enormes quantitats d’energia, justament l’energia que mantenia unit el nucli. Aquest procés és el que s’utilitza en les centrals nuclears. 

Font

La fusió nuclear: és un procés en el qual s’ajunten nuclis lleugers per formar nuclis pesats i també s’allibera gran quantitat d’energia.

Font

Energia tèrmica

Està relacionada amb el moviment de les partícules que componen un cos. Quant major sigui el moviment d’aquestes partícules major serà la seva energia tèrmica.

Font

L’energia tèrmica està relacionat amb la temperatura. Quan major sigui la temperatura major serà també el moviment de les partícules que el formen.

La transferència d’energia tèrmica entre cossos que es troben a diferent temperatura es denomina calor.

Font

Energia lluminosa, electromagnètica o radiant

És la que presenten les ones electromagnètiques com la llum visible, la radiació ultraviolada, la radiació infraroja, els raigs X, la radiació gamma, les ones de radio, les microones...

La radiació electromagnètica transporta energia per l’espai sense necessitat de que hi hagi un mitjà material, es a dir, es pot transmetre pel buit. 

Font

Problemes d'energia mecànica

1. Calcula l'energia potencial que adquireix:

a) Una motxilla  de 10 kg de massa, que és al terra.

b) La mateixa motxilla quan es posa sobre una taula d'1,2 m d'alçada

c) Una persona de 50 kg de massa, que està a nivell del sòl.

d) La mateixa persona  quan puja al segon pis d'una finca, si cada pis té una    altura de 2,5 m.

e) De què depèn el valor de la energia potencial?

- De la massa de l’objecte.

- De la altura a la que es troba l’objecte.

- De la massa i l’alçada de l’objecte.

2. Un colom d’uns 200 g de massa vola a una velocitat de 20 m/s a una alçada de 12 m. Calcula:

a) L’energia cinètica del colom.

b) La seva energia potencial.

c) L’energia mecànica.

3. Expressa en m/s les següents velocitats:

a) La llum a 300.000 km/s

b) El cotxe més ràpid del món circularà a 1600 km/h

c) El mandrós es mou a 0,04 km/h

d) El meteorit que va caure a Rússia va ser de 30 km/s

e) El tenista australià Samuel Groth té el rècord pel que fa a velocitat en un servei en 263 km/h.

f) Florence Griffith-Joyner rècords del món de 100 m, va córrer a 34,32 km/h

g) La Terra es desplaça al voltant del Sol a una velocitat de 106.200 km/h

4. El caragol comú de jardí és el més ràpid dels caragols, es mou a una velocitat de 0,05 km/h. Tenim un caragolet de 10 g al segon pis, es a dir a uns 4,4 m d’alçada. Calcula la seva:

a) Energia cinètica

b) Energia potencial

c) Energia mecànica

5. Calcula l'energia mecànica que té  un Boeing 747-8 de massa 400.000kg  quan vola a una altura de 10.000 m, i amb una velocitat de 200 m/s.

6. Un cossiol de massa 500 g cau des d'una terrassa, arribant al terra amb una velocitat de 5,5 m/s. Calcula l'alçada des de la que ha caigut.

7. Llancem cap amunt una pilota de 1.500 g amb una velocitat 10 m/s. Calcula:

a) L'energia potencial en el punt de llançament

b) L'energia cinètica en el punt de llançament

c) L'energia mecànica en el punt de llançament

d) La velocitat que té quan arriba al punt màxim.

e) L'altura màxima a la que arriba.

f) La velocitat que té quan es arriba als 3 m.

8. Deixem caure un bolla de paper de 20 g des d’una alçada de 11 m. Calcula:

a) L'energia potencial en el punt de llançament

b) L'energia cinètica en el punt de llançament

c) L'energia mecànica en el punt de llançament

d) L’energia cinètica a 2m d’alçada.

e) La velocitat de la bolla quan es troba a 2 m d’alçada.

f) Amb quina velocitat arriba al terra

Les liriades, una pluja d'estels

Aquest dies i fins dijous que ve, podem veure al cel una pluja d’estels.  Abans que surti el Sol, a la matinada, i si el cel no està ennigulat, podrem observar la caiguda d’aquest petits cossos que en entrar en contacte amb l’atmosfera s’encenen i cremen abans de desaparèixer. Aquest cossos que són atrapats pel camp gravitatori de la Terra són les restes que va deixant el cometa “Thatcher “ i és pel mes d’abril quan la Terra entra en aquesta zona on abunden les restes del cometa. 

Si voleu ampliar informació feu clic aquí.

La energía y sus formas

Para realizar las funciones vitales: nutrición, relación y reproducción los seres vivos necesitan energía.

A través de los diferentes niveles tróficos de un ecosistema: productores, que necesitan la energía del Sol, consumidores y descomponedores, que necesitan energía química, fluye la energía.

En el interior de la Tierra se almacena gran cantidad de energía cuyo origen: el impacto de meteoritos y asteroides hace miles de años y radiaciones de elementos radiactivos son ejemplos también de fuentes de energía.

Para que se originen las corrientes de convección, los movimientos de las placas litosféricas, los volcanes, los terremotos, la formación de cordilleras o las deformaciones de materiales.

¿Qué es la energía?

La energía es la capacidad para producir cambios.

La energía es una magnitud física, es decir es una propiedad que se puede medir. En el sistema internacional, SI, se expresa en julios, J.

Características de la energía

- Puede transformarse: se presenta de muchas formas y puede cambiar de forma.

  Recuerda como “la energía que  llega del Sol es transformada por las plantas en energía química”

Fuente

  La energía del Sol se transforma en otras muchas formas  de energía.

 Fuente

- Puede traspasarse: puede pasar de un cuerpo a otro.

Fuente

- Se conserva: no se crea, ni se destruye.  A este hecho se le conoce con el nombre de    “principio de conservación de la energía”.

Tipos de energía

Energía mecánica

La energía mecánica, E_m, se debe a la velocidad y posición del cuerpo. Por ello se dice que es la suma de dos energías: la energía cinética, E_c, (relacionada con la velocidad de los cuerpos) y la energía potencial, E_p, (relacionada con la posición de los cuerpos).

E_m = E_c  + E_p

        Energía cinética

La energía cinética es la energía que tienen los cuerpos por estar en movimiento.

La energía cinética, E_c, de un cuerpo de masa m y que se mueve a una velocidad v, viene dada por la expresión matemática.

 Fuente

        Energía potencial gravitatoria

La energía potencial gravitatoria es la energía que tienen los cuerpos por estar sometidos a la fuerza de atracción de la gravedad y depende de la posición respecto de la superficie terrestre, o dicho de otra manera, la altura respecto del suelo.

La energía potencial gravitatoria, E_p, de un cuerpo de masa m y que se encuentra a una altura h respecto de la superficie, viene dada por la expresión matemática.

 Fuente

Donde g es la aceleración de la gravedad y cuyo valor tomaremos como 9,8 m/s².

Recuerda que: la unidad de la energía mecánica es el julio, J, en el SI. La de la masa el kilogramo, kg. La de la velocidad el metro/segundo, m/s, y la de la altura el metro, m.

A la hora de hacer cálculos es necesario comprobar que todas las magnitudes están expresadas en el SI.

Conservación de la energía mecánica

El principio de conservación de la energía, “la energía ni se crea ni se destruye, solo se transforma o se traspasa” que enunciamos anteriormente, se puede aplicar a la energía mecánica, para aquellas situaciones “ideales” en que no existan pérdidas de energía por rozamiento y quedaría expresado así:

“Cuando la energía perdida por rozamiento sea cero, la energía mecánica se conserva”

Esto equivale a decir que la energía mecánica, suma de la energía cinética y potencial es constante en el tiempo.

E_{mecánica inicial} = E_{mecánica final}

E_{c inicial} + E_{p inicial} = E_{c final} + E_{p final}    

E_{mecánica inicial} - E_{mecánica final}=0

DE=0

Este hecho implica que una cantidad de  la energía cinética de un cuerpo puede transformarse en la misma cantidad de energía potencial. O que una cantidad de la energía potencial de un cuerpo puede transformarse en la misma cantidad de energía cinética, de forma que, la suma de energía cinética y potencial sea igual antes y después de la transformación.                                          

Fíjate en los siguientes dibujos que representan este hecho:

Fuente

Fuente

L'atmosfera

Si voleu repassar el que hem estudiat a classe sobre l'atmosfera aquí teniu una activitat molt entretinguda. Ànim!

Activitats per a treballar l'estructura i dinàmica interna terrestre

1. Completa el text:

En la geosfera es diferencien tres capes concèntriques: la ......................, el ....................... i el ........................ . Algunes d’aquestes capes es divideixen, al seu torn, en ........................, com el nucli, que es divideix en ...................... i ........................ Els límits entre les capes reben el nom de ........................ i solen portar el nom del seu descobridor.

El nucli extern està en estat ...................  i l’intern ...................... per l’efecte de les altes ...................

2. Digues quines de les següents oracions sobre les plaques litosfèriques són falses:

- La litosfera és una capa contínua.

- Els límits entre plaques són difusos i costa identificar-los.

- Les plaques eurasiàtica i nord-americana són dues de les majors plaques.

- Les grans dorsals oceàniques coincideixen amb vores de plaques.

- L’Àfrica i Austràlia estan incloses a la mateixa placa: la placa africoaustraliana.

3. Contesta:

Una roca magmàtica s’origina a partir de................................................

Tipus roques magmàtiques	......................................	..........................................
Com es refreda?
Estructura dels cristalls

4. Com es forma una roca metamòrfica?

5. Contesta:

- Què és una placa litosférica?

- Per què es mouen les plaques litosfèriques?

6. Explica com es forma litosfera oceànica nova a les dorsals

7. Completa les definicions:

- El punt on s’origina un terratrèmol es denomina .................................... .

- A la superfície terrestre, el punt on primer arriben les ones sísmiques es denomina ................

- Els ......................... són gegantines ones provocades per sismes submarins.

- Les ones sísmiques poden produir .......................................................... de pendents de muntanyes.

8. Defineix:

- Zona de subducció

- Dorsal

- Epicentre

- Escala Richter

9. Com expliquen els geòlogues l’existència de fòssils d’éssers marins en serralades com l’ Himàlaia?

10. Assenyala quines de les següents oracions són falses:

- Per prevenir riscos, els sismòlegs usen sismògrafs per preveure on es produiran terratrèmols, i evacuar la població.

- Resulta lògic que, a més població hi ha en una zona, major és el risc sísmic.

- Si un terratrèmol provoca un tsunami, els danys seran majors.

- En els límits de placa es produeixen més terratrèmols, però en l’interior de les plaques tenen més magnitud.

11. Escriu com es denominen els piroclastos quan:

- Mesuren menys de 2 mm de diàmetre....................................................

- Mesuren des de 2 mm de diàmetre fins a la mida d’una nou.......................

- Són més grans que una nou...................................................................

12. Respon en quin tipus de vora (convergent o divergent) se solen donar:

- Serralades paral·leles a la vora...............................................................

- Dorsals...................................................................

- Obertura d’oceans...................................................................

- Fosses...................................................................

13. Assenyala en quin punt d’Espanya consideres més probable que succeeixi una erupció volcànica i en quina un terratrèmol.

- Granada ......................................................

- Oviedo ........................................................

- Lanzarote ...................................................

14. Fixa’t en els dibuixos i contesta:

      

 Font                                                                                  Font
  - Quins tipus de deformació representa aquest dibuix? Elàstica, plàstica o fràgil.
  - Justifica la teva elecció.

  - Es tracta d’un plec o d’una falla?

  - Per què?

  - Indica el tipus.

  - Dibuixa, mitjançant fletxes, com han actuat les forces per a produir aquesta     deformació

Formació de núvols i precipitacions

Aquí teniu un vídeo on s’explica com el formen els núvols i els diversos tipus de precipitacions. Esper que sigui d’ajuda.

Tornados o caps de fibló

Els caps de fibló, bufaruts, remolins, terbolí, trombes o tornados són termes que s'empleen com a sinònims per a descriure un mateix fenomen relativament freqüent a les Illes Balears.

Un cap de fibló és una columna d’aire que gira a gran velocitat amb forma d’embut, que està en contacte amb el terra i que penja, o es forma, sota un núvol cumulonimbus.

 Cumulonimbus. Font                                       Cap de fibló que es forma sota un núvol. Font. 

Sovint és visible gràcies a la condensació de gotes d’aigua en forma de núvol amb forma de tub (l'aigua condensa per la disminució de la pressió atmosfèrica); en el cas que no hi hagi condensació de l’aire, el moviment de brossa o partícules del terra aixecades per la rotació pot indicar la presència del tornado.

El diàmetre de la columna sol ser entre desenes de metres fins a centenars de metres i habitualment gira en sentit contrari a les busques del rellotge.

La velocitat de rotació varia entre uns 100 km/h fins a més de 500 km/h en els tornados més violents.

La velocitat de translació és variable, però, en general, és similar a la dels núvols de tempesta.

Solen tenir una vida de l’ordre de minuts i no és estrany que n’aparegui més d’un a la mateixa tempesta.

                                          Dos caps de fibló a Santa Ponça. Font.

A causa de la velocitat del vent i del seu gir ràpid els tornados poden tenir una gran força destructiva, no tan sols per la columna d’aire sinó també pels objectes aixecats i llençats a gran velocitat, que actuen com a veritables projectils.

Efectes cap de fibló. Font

El tornado es produeix sobre el terra. Quan es produeix sobre l’aigua s’anomena tromba marina o mànega. Generalment les mànegues són de menor intensitat i l’embut que uneix el núvol amb la superfície del mar és constituït en part per l’aigua succionada pel núvol. A la costa no és estrany que trombes marines, procedents del mar, esdevinguin tornados en creuar la línia de la costa.

Les mànegues són conegudes amb el nom de cap fibló (o directament fibló) a les Illes Balears, tant quan són al mar, com si penetren terra endins.

Poden ser molt perillosos i cal extremar la precaució en veure un tornado o mànega. Cal fixar-se molt bé en la direcció que segueixen i, si cal, buscar un refugi segur, preferentment en una habitació interior d’una construcció sòlida o un soterrani.

Font 

El 4 d'octubre de 2007 un cap de fibló va travessar Palma produint la mort d’un persona i nombrosos danys materials.

La major incidència d'aquest fenomen es produeix entre le mesos d'agost a novenbre.

Fonts:
http://www.tethys.cat/antics/num01/articles/art0104.htm#
http://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=3d6e3ff25cc27310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3d6e3ff25cc27310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://ca.wikipedia.org/

Repasada tema "Estructura i dinàmica interna terrestre"

     1.   Quin és l’origen de la calor interna de la Terra?

     2.   Quins fenòmens són una manifestacions de la calor interna de la Terra?

     3.   Fes un esquema dels materials emesos pels volcans.

     4.   Dibuixa i assenyala el nom de les parts d’un volcà.

     5.   Defineix: terratrèmol, hipocentre, epicentre, ones sísmiques.

     6.   Contesta:

a)   Què és una placa litosfèrica?

b)   Què és el produeix que es moguin les plaques litosfèriques?

c)   De quines tres formes es poden moure les plaques litosfèriques?

d)   Què és el rift?

e)   Què és una zona de subducció?

f)    Quins fenòmens es produeixen com a conseqüència dels moviments de plaques litosfèriques?

     7.   Defineix: deformació plàstica, deformació fràgil, plec, falla i diàclasi.

     8.   Fes un esquema de les característiques de les roques magmàtiques.

     9.   Com es forma una roca metamòrfica?