Aquest
dies i fins dijous que ve, podem veure al cel una pluja d’estels. Abans que surti el Sol, a la matinada, i si
el cel no està ennigulat, podrem observar la caiguda d’aquest petits cossos que
en entrar en contacte amb l’atmosfera s’encenen i cremen abans de desaparèixer.
Aquest cossos que són atrapats pel camp gravitatori de la Terra són les restes
que va deixant el cometa “Thatcher “ i és pel mes d’abril quan la Terra
entra en aquesta zona on abunden les restes del cometa.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Atmosfera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Atmosfera. Mostrar tots els missatges
diumenge, 21 d’abril del 2013
dissabte, 13 d’abril del 2013
L'atmosfera
Si voleu repassar el que hem estudiat a classe sobre l'atmosfera
aquí teniu una activitat molt entretinguda. Ànim!
dimecres, 10 d’abril del 2013
Formació de núvols i precipitacions
Aquí
teniu un vídeo on s’explica com el formen els núvols i els diversos tipus de
precipitacions. Esper que sigui d’ajuda.
Tornados o caps de fibló
Els caps de fibló, bufaruts, remolins, terbolí, trombes o tornados són termes que s'empleen com a sinònims per a descriure un mateix fenomen relativament freqüent a les Illes Balears.
Un cap de fibló és una columna d’aire que gira a gran velocitat amb forma d’embut, que està en contacte amb el terra i que penja, o es forma, sota un núvol cumulonimbus.


Cumulonimbus. Font Cap de fibló que es forma sota un núvol. Font.
El 4 d'octubre de 2007 un cap de fibló va travessar Palma produint la mort d’un persona i nombrosos danys materials.
La major incidència d'aquest fenomen es produeix entre le mesos d'agost a novenbre.
Un cap de fibló és una columna d’aire que gira a gran velocitat amb forma d’embut, que està en contacte amb el terra i que penja, o es forma, sota un núvol cumulonimbus.
Cumulonimbus. Font Cap de fibló que es forma sota un núvol. Font.
Sovint és visible gràcies a la condensació de
gotes d’aigua en forma de núvol amb forma de tub (l'aigua condensa per la disminució de la pressió atmosfèrica); en el cas que no hi hagi condensació
de l’aire, el moviment de brossa o partícules del terra aixecades per la
rotació pot indicar la presència del tornado.
El diàmetre de la columna sol ser entre desenes
de metres fins a centenars de metres i habitualment gira en sentit contrari a
les busques del rellotge.
La velocitat de rotació varia entre uns 100 km/h
fins a més de 500 km/h en els tornados més violents.
La velocitat de translació és variable, però, en
general, és similar a la dels núvols de tempesta.
Solen tenir una vida de l’ordre de minuts i no és
estrany que n’aparegui més d’un a la mateixa tempesta.
Dos caps de fibló a Santa Ponça. Font.
A causa de la velocitat del vent i del seu gir
ràpid els tornados poden tenir una gran força destructiva, no tan sols per la
columna d’aire sinó també pels objectes aixecats i llençats a gran velocitat,
que actuen com a veritables projectils.
Efectes cap de fibló. Font
El tornado es produeix sobre el terra. Quan es
produeix sobre l’aigua s’anomena tromba marina o mànega. Generalment les
mànegues són de menor intensitat i l’embut que uneix el núvol amb la superfície
del mar és constituït en part per l’aigua succionada pel núvol. A la costa no
és estrany que trombes marines, procedents del mar, esdevinguin tornados en
creuar la línia de la costa.
Les mànegues són conegudes amb el nom de cap fibló (o
directament fibló) a les Illes Balears, tant quan són al mar, com
si penetren terra endins.
Poden ser molt perillosos i cal extremar la precaució
en veure un tornado o mànega. Cal fixar-se molt bé en la direcció que segueixen
i, si cal, buscar un refugi segur, preferentment en una habitació interior
d’una construcció sòlida o un soterrani.
El 4 d'octubre de 2007 un cap de fibló va travessar Palma produint la mort d’un persona i nombrosos danys materials.
La major incidència d'aquest fenomen es produeix entre le mesos d'agost a novenbre.
Fonts:
http://www.tethys.cat/antics/num01/articles/art0104.htm#
http://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=3d6e3ff25cc27310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3d6e3ff25cc27310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
http://www.tethys.cat/antics/num01/articles/art0104.htm#
http://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.e69beb057e68ee6c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=3d6e3ff25cc27310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3d6e3ff25cc27310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default
Subscriure's a:
Missatges (Atom)